Presentació


Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 – Barcelona, 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).

 

Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció infinitament diferenciable sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.

 

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (http://ffsb.iec.cat), en ocasió del centenari del seu naixement li ret homenatge amb l’organització d’una sèrie d’activitats, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita enfront les adversitats i d’intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. Un homenatge que fa extensiu a les persones que tingueren cura d’ell, la seva mare Àngela Balaguer i les seves cosines Maria i Àngels Carbona.